La tonyina roja és un dels peixos amb major representació en els receptaris de la costa alacantina. Durant anys, a Dénia es va pescar i es va consumir la tonyina roja d'almadrava que, per a molts, és el de millor qualitat. Encara que la pesca de la tonyina ha baixat considerablement en la nostra zona, es conserva una gran tradició gastronòmica, en l'elaboració de plats derivats de la tonyina.

La tonyina té un cos amb forma de torpede, amb un cap triangular, una pell dura i resistent, lubrificada, que disminueix la fricció amb l'aigua. Es mou en hàbitats d'aigua neta. La millor època per a pescar-ho és entre els mesos d'abril i maig.

¡Diuen que la tonyina és com el porc, que d'ell s'aprofita tot!

En temps d'austeritat es consumien fins a les espines (les conegudes espinetes). Hui es continuen consumint, així com la pell (pelletes), el buche (bull) i els intestins (budellet).

D'altra banda es comercialitzen les parts nobles i el sangatxo, que és la part més fosca del peix i més pròxima a l'espina i que dona eixida a plats molt coneguts en la nostra zona, com el tomacat de sangatxo o guisat de sangatxo amb creïlles, a més de diferents arrossos que porten aquest producte.

De la part noble de la tonyina es comercialitza la fresa, la mojama (la part del llom) i la ventresca o tonyina de sorra (la part interior), aquesta és potser la més saborosa.

En els menús dels restaurants a Dénia se sol traure com a entrants, les làmines de mojama i de fresa de tonyina.

Recordant èpoques de menys bonança trobem la paella de sangatxo amb creïlles elaborada amb ingredients bàsics, més econòmics i amb un gran sabor.

RECEPTA "PAELLA DE SANGATXO AMB CREÏLLES"